No ens hem de deixar enganyar per la foscor de la boira, doncs redera sempre hi ha la claror de un gran paissatge. --------------------------------------------
No debemos dejarnos engañar por la oscuridad de la niebla, pues detrás siempre esta la claridad de un gran paisaje.
---------------------------------------------
---------------------------------------------
Tots són bonics M. Carme.
ResponEliminaTenen la seva originalitat i fantasisa.
El segon no és gens vist.
JUna abraçada.
La vida ve a ser com fer un viatge amb tren. El paisatge va canviant. Ara antrem a la foscor d'un túnel i ara, sortim de nou a la llum.
ResponEliminaPerò en aquest viatge no hi anem sols, anem acompanyats d'altres persones, conegudes o no. La relació que establim amb els altres passatgers ens pot donar la oportunitat de conèixe'ns millor en els moments de la foscor del túnel, quant el paisatge no ens distreu.
Peró l'important del viatge, no son només les relacions ni el paisatge sinó, la "Direcció" que segueix el "tren" de la nostre vida.
Un petó mol fort
Sembla que hem connectat a l'hora de fer els fractals, perquè a mi me'n en sortit de semblants.
Hola Olga i Carles.
ResponEliminaSón diferents, peró tambe interessants. S'ha de provar tot. Gracies per la visita
Una abraçada.
Hola Marta.
ResponEliminaM'ha agradat la teva reflexió, estic d'acord amb les tevas paraules, l'important és la direcció de la nostra vida.Però saber acceptar les hores de foscor com una part mès del que ens toca viura, i no esperar em deliri la claretat, pot ser una ajuda perque aquest cami sigui millor.
----------------------------
M'alegra que tinguis fractals semblants. La veritat es que em costa una mica aconseguir alguna cosa interessant amb aquest fractals que són boirossos, però alguna mica de llum els hi em trobat. Vol dir aixó que totes les coses encara que ens semblin neguetives tenen quelcom de positiu?
Una abraçada
Jo crec que en totes les coses de la vida hi ha quelcom de positiu. Però només les sabrem reconèixer quant haguem escampat les boires que portem dins nostre.
ResponEliminaNo és el que ens passa o el que veiem que estigui voirós, sinó que som nosaltres que em les nostres preocupacións enterbolim el "vidre" a través del qual mirem la vida.
Ho veiem tot a través dels nostres estats de consciència. Pensem que el que veiem es el reflex del món i en realitat, en aquest reflex hi ha mol de nosaltres mateixos.
Per veure i reconèixer les coses "tal com son" és necessàri estar mol bé en tots els sentits, i això és mol difícil per els éssers humans normals, com nosaltres.
Penso que és important saber aprofitar els moments de foscor per aprofundir en les relacions i en el coneixement de nosaltres mateixos. Això ens pot ajudar a reorientar la nostre vida i la nostre manera de entendre les coses.
Una abraçada mol forta
Aquets fractals que es titul·lat "BOIRE" jo els trobo magnífics i amb una transparència que deixa entreveure la vida que porten dins.
ResponEliminaL'esfera com figura geomètrica en l'ocultisme representa la perfecció.
Encara que hi hagi "boire" jo els trobo mol bonics
Una abraçada
Moltes gràcies Marthanda, m'alegra que t'agradin doncs em va costa una mica fer-los, no en trovabe cap que satisfés els meus desitjos.
ResponElimina